SAPS EL QUE VOLS?     Poques vegades tenim uns objectius

SAPS EL QUE VOLS?
 
 
 
 
 
Poques vegades tenim uns objectius clars  (sobretot personals) , encara que ens ho sembli. Potser que estiguin poc definits, o  potser són negacions, es a dir que en lloc del que vull em guio pel que no vull, a vegades són  fites passades que no hem revisat i han quedat obsoletes, o potser ja les hem assolit i cal replantejar-ne de noves.
 
També passa que el nostre món particular canvia i si no canviem els objectius ens quedem encallats i no podem veure ni obrir altres portes.
¿T´has parat a pensar ón ets i el que vols en aquest moment?  O encara et bellugues en els “vull” d´ahir. Cada dia el món canvia, cada dia o en un  segon, depèn… Ens agradi o no així és la vida. I nosaltres  també canviem si en sóm conscients.
El passat ens acompanya pero ja no ens pertany. Sóm el que hem viscut però també el que volem i busquem, i per buscar bé cal saber bé el que es vol.
Cal  treure el pilot automàtic, agafar el  pensament i  posa´l en marxa per actualitzar-te en la teva vida avui.
 
I ara… ¿ Saps el que vols?…
 
MªPau Matas. 26 de novembre de 2012.
Anuncis

I per començar : GRÀCIES   Tot sovint recomano fer

I per començar : GRÀCIES
 
 
 
Tot sovint recomano fer un exercici d´agraïments perquè  l´agraïment ens obra a un estat emocional ple de llum i ens allunya de la fosca queixa. Tots tenim un mapa cognitiu que,  com destaquen algunes línies en psicologia,  es una representació del territori , pero sols això, una representació, i  com a tal es pot modificar.
Avui  farem nosaltres aquest exercici agraïnt a totes i cada una de les persones que forman o han format part de la nostra vida personal o professional.
Gràcies pares, germans, fills, amics passats presents i futurs, companys, familiars, veïns, pacients, familiars de pacients, mestres tots vosaltres en algún aspecte i moment de la nostra vida.
Vosaltres ens heu portat fins aquí, alguns ja  fa temps que ens heu deixat pero continueu en el nostre cami, i encara junts farem moltes petjades.
 
Gràcies per ser qui sou.
Gràcies per fer-nos com som.
 
Mª Pau Matas. 25 de novembre de 2012.
%d bloggers like this: